L'única conclusió possible del partit que vàrem veure ahir i que decidia qui quedava en l'última posició d'aquesta lliga, és que qualsevol dels dos equips es mereix ocupar-la. Es va veure de tot, menys handbol. Tots dos equips van practicar un handbol anàrquic, sense ordre i amb molta duresa. El Sesrovires fonamenta el seu handbol en el físic dels seus jugadors, amb una defensa molt agressiva i dura que va treure de "polleguera" al Voramar.
Tot va començar bé, fins al quart d'hora de la primera part. El partit estava molt igualat, però en dos minuts, tot se'n va anar en orris, ja que un xoc del Jordi amb un rival li va provocar una obertura a la cella dreta que li va impedir continuar jugant. Dos minuts després, un altre xoc del Gerard amb un jugador del Sesrovires va ser interpretat per l'àrbitre com "agressió" i va ser expulsat.
Aquí es va acabar el partit. De la igualtat que hi havia fins a aquell moment, vàrem passar a perdre de cinc gols ràpidament. El nostre equip era una caricatura del que darrerament havíem destacat: l'actitud no va ser l'adequada, i tothom va abaixar els braços. La defensa i la porteria van ser inexistents durant la resta del partit. L'atac molt desorganitzat, anàrquic com hem dit abans. Justament els que més van destacar en la segona part van ser els que normalment tenen pocs minuts per jugar.
Al final, un partit per oblidar i derrota final per nou gols de diferència.
