La història es repeteix, ja que hem presenciat un partit molt similar al de la setmana passada. Novament el nostre punt més fort s'ha convertit en la nostra debilitat: tenim una defensa molt fràgil i molt poc agressiva.
Fa molt temps, el que va ser el meu entrenador durant molts anys, en Pepe Calatayud, sempre em deia el mateix: l'handbol és un esport d'anticipació; si esperes a que el teu rival faci el que porta en ment i no t'anticipes a la seva acció, tens las de perdre. Si el teu cervell detecta i veu mil·lèsimes de segon abans, el que vol fer el contrincant, t'avances a la seva acció i per tant pots contrarestar-la. I això és especialment important pel balanç defensiu i pels porters. Primer observar i després reaccionar abans que el rival executi l'acció.
En aquests últims partits la nostra defensa ha fet justament el contrari d'això: el rival entra en velocitat i com que ens quedem estàtics a sis metres enlloc de sortir a defensar, ens superen amb molta facilitat. A més, s'ha de defensar amb els braços i amb el cos, i l'habitual és que ens oblidem d'aquesta última part i per això fem molts penals i exclusions de dos minuts (val a dir que en aquest partit l'àrbitre va ser molt exagerat en les seves decisions).
Cal doncs millorar per als propers partits l'aspecte defensiu que, tampoc cal dir, és la base per a tenir un bon atac.
